Aresta Brucs de la Caputxa
La Caputxa desprèn una aura de respecte com poques agulles a Montserrat. La seva via més coneguda és la Normal, on Vicenç Barbé hi perdé la vida intentant la primera.
Normal del Morro Pla
Altiu, tancant la Canal del Trago, el Morro Pla esdevé una talaia de primera categoria per gaudir d’una panoràmica de 360 graus sobre Frares i Agulles. Cilindre imponent aparentment no té cap punt dèbil, més quan el monòlit és coronat per un casquet somital que extraploma als quatre vents. Per sort les aparences enganyen i…
Anglada-Auqué a la Mamelluda
Amb la seva inconfusible silueta la Mamelluda, juntament amb la Mamella i la Mamelleta conformen el trio d’agulles montserratines dedicades al pitram femení.
Aresta Nord de l’Amagada
L‘Amagada, dissimula entre la Mamelluda, la Miranda de l’Alba i l’Agulla d’en Charly fent honor al seu nom. Malgrat passar desapercebuda és una agulla molt ben delimitada amb parets verticals als quatre vents i una aresta nord estreta i perfectament definida.
Aresta Brucs de la Piràmide
La Canal Ampla és una de les fronteres imaginàries de Montserrat. Separa les Agulles dels Frares interposant-hi un bosc de pura delícia. Les roques de la banda de Llevant, potser per l’espessor de la boscúria passen desapercebudes, malgrat trobar-se a a pocs minuts del Refugi
Aresta Nord de la Nana
Vet aquí un de tants casos de vies que van canviant de tarannà amb el pas de les cordades. Ve a tomb transcriure unes línies del “Roques, Parets i Agulles” dedicat als Frares Encantats:
Alba Oi? al Serrat dels Monjos
Com les altres vies d’aquesta banda del Serrat dels Monjos, l’Alba Oi? és una proposta irregular, amb alguna tirada interessant i una discontinuïtat inevitable. Amb bona roca, i quan no, sanejada a consciència, permet fer metres al sol i gaudir d’un agradable dia d’escalada sempre que no busquem ambient de paret. Aproximació: Deixem el vehicle…
Privilegi al Serrat dels Monjos
D‘una lògica aclaparadora la Privilegi fou la segona via oberta al Serrat dels Monjos. La seva geometria fissurada demana a crits ser escalada i quan ens hi posem no decepciona. Un cop superat el peatge inicial, les fissures a equipar es succeïxen agraïdes fins el gran sostre que domina barrant el pas. És aleshores quan…
NEM a la Pala del Coll
A la banda esquerra de la popular Dama de los Vientos transcorre aquesta petita bona via. Escalada de fissures, hi destaquen els dos primers llargs, atlètics i 100% fotogènics. Bastant equipada haurem d’anar posant alguna peça aquí i allà, sempre en emplaçaments francs.
Dau al Set al Tossal de Balinyó
Ens trobem davant el que potser és l’itinerari més rodó del Balinyó, on a més a més d’escalar les omnipresents plaques on l’adherència és la tècnica reina, tocarà lidiar amb trams de regletes, fissures i fins i tot un sostre d’allò més atlètic.
El Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs
Via equipada perquè el personal gaudeixi del millor calcari de la Roca dels Arcs. A voltes esdevé il·lògica per no tenir més espai, fins i tot arribant a trepitjar en un parell de trams a la clàssica Montse Pueyo. Malgrat tot posseeix trams realment bonics on només ens haurem de preocupar d’encintar la següent xapa,…
Adeu Espanya a Malanyeu
A la sobre-explotada Paret del Devessó encara hi ha qui troba espai per encabir-hi més vies. Una de les darreres és l’Adeu Espanya, via de grau molt moderat, bonica i equipada. La via puja cercant l’espai lliure entre la Badalona i la Dels Senzills. Hi destaca la tercera tirada que aprofita amb avarícia espai lliure…
Desig de Sol al Faraó
Escalada discreta i agradable, la Desig de Sol ressegueix l’Aresta sud de l’Agulla de cap a peus. Totalment equipada només haurem de menester un grapat de cintes, els estreps i ganes de passejar per torrar-nos al sol.
Regal de Reis al Riu Lacó
Línia eloqüent que ressegueix una bonica fissura al primer llarg i un diedre que no acaba de ser-ho al segon. De caire clàssic i poc equipada haurem de completar l’equipament. Recomanable per arrodonir el dia amb alguna altre via de la zona.
Sufi a la Paret del Riu Lacó
La Paret del Riu Lacó és un espadat discret, que no gosa fer fresa però posseeix l’atractiu d’allò que s’intueix contundent. El pany retalla una “v” calcària contra els boscos que l’envolten esdevenint una estampa de bellesa immòtica.
Normal de la Momieta
La Mòmia, el Trencabarrals, la Roca dels Aurons o el Cilindre són algunes de les primeres que s’apuntaren el grup del manresans encapçalats per en Jaume Caselles tot just abans de la guerra i un cop hagué passat aquesta. Vies atrevides a agulles inexpugnables.
Aleix a la Punxa
L‘escalada d’arestes és una de les més paradigmàtiques de l’univers Montserratí; escalades no del tot verticals, on conta més el gest que la força i l’exposició acostuma a ser-hi present amb més o menys intensitat. La majoria són encarades a migdia, modestes i popularment conegudes com Arestes Brucs. Però que siguin modestes no és sinònim…
Normal del Pebrot
Ressenyat a la secció de Flautats (34) del Pam a Pam, el Pebrot esdevé un mirador de primer ordre del vessant Nord de la Mòmia, essent la roca més elevada de la carena de Trinitats. La Normal és una altra via històrica, curteta i poc frecuentada però imprescindible per a les ànimes enfiladisses que no…
La Normal de la Porra
La Porra és una altra d’aquelles Agulles singulars, part fonamental de l’imaginari montserratí. Aparentment inexpugnable, la seva via Normal esdevé una petita joia de delicadesa primaria. Malgrat que han passat més de 70 anys des de la seva obertura, les ànimes enfiladisses encara poden gaudir d’una escalada essencial i audaç, exponent d’una època de descoberta…
Tapia-Jover al Contrapuntal
Vist des del sud el Serrat de l’Albarda es presenta com una gran proa pètria que s’eleva arrogant per damunt el Clot de la Sajolida. El seu rocam és en general excel·lent i les vies que alberga d’una bellesa indiscutible. Al Vessant est del Serrat hi trobem l’Agulla del Mail, una gran llastra adossada que…
Mayor-Oliva al Sabardó
Malgrat la seva modèstia les Agulles de Camarasa amaguen línies sorprenents. La Directa al Sabardó n’és un bon exemple. Pràcticament desequipada, ressegueix una fissura al primer llarg d’una lògica aclaparadora on toca escalar, motiu més que suficient per atansar-nos-hi.
Aventafocs a Lo Puro
Via de tall clàssic, l’Aventafocs pren com excusa la llaminera llastra del primer llarg per buscar el terreny més lògic fins al cim del Puro esdevenint una mena de variant d’entrada de la clàssica Jopuma. Semi-equipada és una molt bona alternativa a la clàssica Directa i per descomptat a tota l’estesa de parabolts que l’envolten.
Rebombori i variant Esquiva Ferro a la Gorra Frígia
A la Gorra Frígia, paradigma dels excessos del trepant, encara hi trobem alguna línia amb sentit. La Rebombori n’és un bon exemple, de dificultat molt moderada, sap trobar el camí més lògic per arribar al cim sense abusar de les expansions, que hi són allà on toquen. És sens dubte una via del tot recomanable…
Cresta de la Coma de Gelis
Malgrat ser una escalada ben senzilla, la Cresta de la Coma de Gelis bé val una visita, encara que només sigui per gaudir de les exclusives vistes sobre les parets principals de Sant Llorenç.
Xino-Xano a la Paret de Sant Jeroni
A l’esquerra de la clàssica Torras-Nubiola trobem aquest modest itinerari que aprofita hàbilment el bon rocam d’aquesta banda de la gran llastra de Sant Jeroni. Una primera tirada en placa engrescadora sobre roca de qualitat, mantinguda i perfectament equipada són motiu suficient per tenir-la en compte. Ideal per arrodonir la jornada.
Iglesias-Casanovas a l’Asiàtica
Com a totes les vies de l’Albert Iglesias, la de l’Asiàtica és una corrua de burins que mena directa al cim, sense miraments. En aquest cas però, la roca i la verticalitat acompanyen i el que era una pedalada sense més es converteix en una engrescadora escalada sobre roca més que acceptable. Així doncs esdevé…
Via del Castell a Cambrils (Odèn)
A nivell d’escalada el Solsonès és conegut bàsicament per Canalda i Busa, parets de primera categoria amb una ètica pròpia. A més a més hi trobem altres petits sectors d’interès local, com ara Vilamala, Font Ferrera, alguna via per la Serra del Verd o la Paret del Castell de Cambrils.
Pirenaic a la Magdalena Superior
Caiguda en l’oblid, la Pirenaic és un itinerari de bellesa clàssica, quatre tirades del tot diferents menen al cim d’un dels monòlits estrella de les Gorres: la Magdalena Superior. L’escalada és sorprenent, sobre roca boníssima, on tocarà escalar i protegir-nos amb traça, sobretot al primer i al darrer llarg. La segona tirada és un elegant…